Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 29 de juliol de 2012

Homilia del diumenge 17 de durant l’any


 El pa de l’Eucaristia ens alimenta
per l’amor, mai per l’egoisme.
Mn. A. Roquer
Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)
En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-6)
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)
En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves.
Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.
Homilia:
Avui, i durant tot el mes d’agost que començarem ben aviat, fem un parèntesi de l’evangeli que llegim enguany, que és el de sant Marc, per llegir el capítol 6 de l’evangeli de sant Joan, amb la multiplicació dels pans, com hem vist, i continuarà amb el sermó anomenat del pa de vida.

D’entrada hem de dir que sant Joan es basa molt, en el seu evangeli, en fets, però també en la significació que tenen aquests fets. Ell situa cronològicament a prop de la Pasqua la multiplicació dels pans, ben segur per a que tingui una relació ben clara amb aquelles paraules de Jesús també en la Pasqua, la seva darrera Pasqua, amb els apòstols: “Preneu i mengeu. Això és el meu cos”; que té certament una relació directe amb el que escoltarem diumenge que ve: “Jo sóc el pa que dóna la via. Els que em mengin a mi viuran gràcies a mi”.

Hi ha una petició per part de Jesús que sembla sorprenent i no ho és gens!: “On comprarem pa per a que pugui menjar tothom”. I tot seguit Joan afegeix: “Però Jesús ja sabia què havia de fer”; doncs, per què preguntava?. Magnífic advertiment el de l’evangelista. Jesús per fer un miracle demana una resposta de fe, una col·laboració. El deixeble ha de ser una persona que creu en la força de l’amor de Déu, i també creu en la força de l‘amor que Déu ha posat en el cor del deixebles.

“Aquí hi ha un noi que té 5 pans. Porteu-los”. El miracle de la multiplicació dels pans... el preu és també un altre miracle: el miracle de la fraternitat, que és també un miracle. No s’hi pot arribar si no és per do del Senyor. El miracles sempre demanen: “Quants pans teniu?... Porteu-los”. El miracle ens demana la nostra aportació, amb pans, amb fe, amb generositat.

Ara convé que aterrem. Senyor, no tenen pans per menjar; Senyor que no veieu que hi ha  mitja humanitat que no pot menjar, nosaltres direm també. I Ell ens diu “Quants pans teniu?”. El miracle de la germanor, que costa més que multiplicar pans i peixos.

A mi no sé qui em fa més mal al cor: aquell que passa gana o aquell que llença el pa?. La vergonya no és que hi hagi fam al món. La vergonya és que nosaltres que podem, perquè podem!, no hi posem el remei que calgui. Com podem demanar un miracle?. Déu fa miracles, certament, però no fa jocs de mans; els jocs de mans són per enlluernar el qui hi ha allí al davant i prou. Jesús continua preguntant als felips de torn “On comprarem pa per a que pugui menjar tothom?”. I ara una altra pregunta ben actual: Que tenen a Síria que nosaltres no tenim i ho voldríem?.

La vida de la humanitat consisteix a aprendre a viure en fraternitat. Això és l’Evangeli. La vida no se’ns ha donat per viure en comoditat sinó en comunitat. I encara els diré més, i que ningú s’escandalitzi, i si algú s’escandalitza... ho sento molt: Quan falta la fraternitat sobra la missa!. No podem esperar, certament, que s’acabin les injustícies per poder celebrar l’Eucaristia, però tampoc podem continuar celebrant l’Eucaristia sense que aquesta celebració ens faci pessigolles, o sigui ens empenyi a la fraternitat. El pa de l’Eucaristia ens alimenta per l’amor, mai per l’egoisme (ja he complert, ja he fet el que havia de fer).

I encara aniríem discutint que si galgos que si podencos a l’hora de la Comunió: que si a la boca o si a la ma.

El que passa gana vol pa, i no li vingueu amb lleis. L’amor, només l’amor, supera tota llei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada