Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 27 de maig de 2012

Homilia de la Festivitat de la Pentecosta


El fruit del Ressuscitat és el seu Esperit. Avui neix l’Església. 
Podem imaginar totes les comunitats cristianes d’arreu amb un únic objectiu: una fe, una esperança i un amor per crear un món nou.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
“Es trobaven tots junts en un mateix lloc...”. Em sembla que l’Esperit Sant, és una opinió meva, es val, justament, de la por, ho hem sentit avui a la Primera Lectura (“Els apòstols estaven en un mateix lloc per por dels jueus”) per enviar-los tots junts a fer una gran obra: predicar l’Evangeli (“Aneu per tot arreu”). Com si se’ls girés, diu, un ventada impetuosa, una ventada violenta. Novament el vent, l’aire, l’alè de Déu. Aquell que, també, alenava en el moment de la creació del món i els essers creats adquirien vida, eren essers vius. Ara, per Pentecostés, és una nova creació, un nou alè; neix l’Església, una creació nova; alenada, això sí, per l’alè, per l’Esperit (la paraula esperit vol dir alè) de Déu.

Diu: “Com unes llengües de foc es posarem damunt d’ells”. “Vosaltres –havia dit Jesús– sereu la llum del món”. Tot lliga!. Ara sí, ara ha començat una nova creació. Ara és la Pasqua plena de fruit, Pasqua Granada. El fruit del Ressuscitat és el seu Esperit. Avui neix l’Església, la comunitat d’aquells que moguts per l’Esperit donaran testimoni del Ressuscitat fins els últims confins de la Terra. Avui hem de sentir l’alegria profunda de formar part d’aquesta Església.

Les nostres històries personals o familiars, el moment que cadascú pot estar passant, poden ser ben diversos. Podem imaginar totes les comunitats cristianes d’arreu, amb llengües diferents, amb costums diferents, però amb un únic objectiu: una fe, una esperança i un amor per crear un món nou. Un món que s’ha de preguntar, també avui, si segueix el camí de progrés veritable, i per on va el veritable progrés. Un món que es pregunti si només l’economia, només la tècnica, només la política poden donar solució vital a la persona humana.

L’Esperit creu fraternitat, l’Esperit crea comunió. L’Esperit és l’únic que fa noves totes les coses i que dóna vida a totes les coses. També a l’economia, a la tècnica i a la política. No es tracta d’estar a l’expectativa de noves coses que ens volen anorrear constantment per la simple novetat; de noves aparicions, de noves revelacions... Ja està tot dit des d’aquella Pentecosta. Les noves revelacions, les aparicions, no les necessitem, ja. No ens cal que ens diguin allò què hem de fer, ja ho sabem, el què cal és fer-ho. L’Evangeli ho diu ben clar, no cal afegir-hi res de nou. Això sí, hi ha una feina: aprofundir cada dia més en el sentit profund de l’esperit de l’Evangeli. És la riquesa de l’ensenyament de Jesús, l’esperit de la veritat que us guiarà al coneixement de la veritat sencera.

No és pas amb raonaments humans que coneixerem millor qui és Déu, sinó amb el do de la fe. En aquesta vida no avançarem a les palpentes sinó a la llum de la fe, que ens ajuda a valorar, justa i degudament, la realitat de la vida, la realitat del món, d’acord amb l’Esperit de Déu. Ho demanarem en l’oració després de la comunió. Sense l’esperit podem fer moltes coses, però no és qüestió de fer moltes coses sinó de ser.

Sense els fets de l’Esperit mai serem l’Església de Déu, ni tindran validesa fins i tot els sagraments. I avui ho repetirem com cada diumenge: “Envieu el vostre Esperit per a que aquest pa i aquest vi es converteixin en el cos i la sang de Jesucrist”. Per tant nosaltres ara ho repetirem una altra vegada: “Crec en l’Esperit Sant, que és el que infon la vida...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada