dimarts, 25 d’octubre del 2011

Homiila de la missa de l’aparició. Festivitat de sant Bernat Calbó


El seu model a imitar, i també el nostre model a imitar, és el mateix: Jesucrist
Mn. Roquer

Homilia:
Per què avui celebrem la memòria d’un sant de l’Edat Mitjana?. Un home que va viure bona part de la seva vida tancat en un monestir. Doncs... perquè és de Reus!, així de senzill: sant Bernat Calbó. I tot i que pertany a temps molt reculat, molt lluny a nosaltres... els sants són nostres, i els de casa més!

Certament que sant Bernat Calbó té unes virtuts que ens sobrepassen a nosaltres, però també és cert que pel Baptisme fou incorporat a l’Església que es també la nostra Església. La seva vocació monacal no és la nostra, però el seu amor a la Paraula de Déu si que ho és. El seu do de fer miracles no és el nostre, però si que ho és el do de la fe.

Imitar els sants que ens han precedit no vol pas dir, ni molt menys, que hem de ser imitadors matemàtics; una imitació exacta, com un calc, de la vida d’aquests sants. El seu model a imitar, i també el nostre model a imitar, és el mateix: Jesucrist. Jo puc imitar en sant Bernat Calbó sempre, a part de la vida monàstica i els seus miracles, allò que ell va imitar: Jesús de Natzaret. És Jesús el model, l’únic model perfecte.

I és per aquest camí que va el comentari del bisbe de Vic, el seu successor, Torres i Bages. Parlant de sant Bernat Calbó, ell deia aquestes paraules: “Jesucrist, pel seu esperit i el nostre esperit som el què som. Nosaltres, com Jesucrist, procurem deslliurar els homes i restituir-los a la veritable llibertat. L’esclavitud neix del pecat; i tota tirania és pecat. No us aparteu del camí que han marcat els nostres sants; seguint les seves petjades, nosaltres arribarem allà on ells han arribat; ells són els que estimen la veritat”. Això ho deia el bisbe Torres i Bages de sant Bernat Calbó. I en motiu de la festa d’avui nosaltres en fem memòria, ja que en la catedral de Vic és on reposen les seves despulles.

Si ara, al sortir d’aquí, algú us diu: D’on vens tan de matí?. Vosaltres direu: Hem anat a celebrar una missa a Misericòrdia i avui l’han celebrada per un home de Reus que ha arribat on tots nosaltres hem d’arribar i podem arribar.

Aquells a qui nosaltres venerem, no és perquè són en un altar, sinó que venerem sobretot la seva valentia, la seva decisió, el seu esperit de fe. Aquest, sant Bernat Calbó, és el que tenim a la galeria de reusencs il·lustres, perquè ho és.

Que ell animi sempre la nostra fe, que no ens limitem a tenir-lo només penjat, que estimem allò que ell va estimar, creiem allò que ell va creure i esperem posseir la glòria que ell ja té, sense altar, certament, sense corona, però amb la glòria que el Senyor té reservada a tots els que l’estimen.