dijous, 25 d’agost del 2011

Homilia de la missa de l’aparició. Missa de “Maria, Reina de tot el món”

Que ella ens sigui mestre d’humilitat, que és la veritat; que ens sigui intercessora, misericordiosa, com sempre, com ho va ser per a Reus al segle XV
  
Mn. Roquer

Homilia:
Avui, com que no tenim cap celebració especial, ni cap festa de la Mare de Déu, tot i que per a nosaltres tot dia 25 és una festa de la Mare de Déu, em refereixo al calendari oficial, però dilluns passat, dia 22, celebràvem la festa de Maria Reina, i per raó de la proximitat m’ha semblat que aquesta missa d’avui podria ser la missa votiva de la “Mare de Déu Reina del tot el món”. Una festa ben recent, per cert; va ser l’any 1954, l’any sant marià, que Pius XII va instituir aquesta festa per a que se celebrés l’últim dia del mes de maig, o sigui com final del mes de Maria. Però va durar poc: l’any 1969, el papa Pau VI promulgar el nou calendari i traslladar la festa de Maria Reina del 31 (de maig) al 22 d’agost, que és la vuitada de l’Assumpció: per tant molt més adient que com a final del mes de Maria, quan celebràvem la vuitada de Maria assumpta al cel.
 
El títol de Maria Reina no obstant, tot i tenir una antiguitat a la litúrgia (les antífones marianes són de l’Edat Mitjana i algunes d’elles comencen així: Salve Regina, ja la sabeu; o bé, per Pasqua, Regina caeli, Reina del cel; o be Ave, Regina caelorum, Déu-vos guard Reina del cel)... amb tot hem de reconèixer que el títol de Reina és ambigu en aquest cas. Parlem de la reina dels jocs florals, de la reina de la festa major, de la reina de la bellesa... i quan una paraula serveix per a moltes coses fàcilment perd el seu original i genuí sentit. Amb tot no per això hem de renunciar a dir que Maria és Reina, senzillament perquè ho és. Només que, com el Fill, és Reina però no com les reines d’aquest món. I és aquí on hem d’establir la diferència. Per evitar confusions, santa Teresa de l’Infant Jesús ho tenia molt clar quan deia que l’invocava més com a mare que com a reina.
De la dignitat reial de Maria, els textos de la missa destaquen, sobretot, aquests (parlant de Maria com a reina, amb el concepte que tenim dels nostres reis): destaca la humilitat, la funció maternal, la intercessió suplicant i la glòria futura per a tota l’Església. Així es confirma allò de “el que s’humilia serà enaltit” o “heu mirat la petitesa de la vostra serventa”.
Maria, reina i mare del rei que seu al tron de David. Reina suplicant com la reina Ester. I és model d’esperança gloriosa del poble de Déu que encara camina per aquest món. Que ella ens sigui mestre d’humilitat, que és la veritat; que ens sigui intercessora, misericordiosa, com sempre, com ho va ser per a Reus al segle XV.