dissabte, 1 de gener del 2011

Homilia Festivitat de santa Maria.

 Que santa Maria, que va vèncer les dificultats, sigui exemple de fortalesa i confiança per a les noves mares i pares, i també per a tots nosaltres. Que ens ajudi a comprometre’ns en la missió evangelitzadora, caritativa, testimonial, a les nostres parròquies i la nostra ciutat.
Mn. E. Mateu
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
Homilia:
Estimats germans i germanes en el Senyor, ja hem començat un nou any i després de 8 dies de la Nativitat del Senyor, avui celebrem, amb gran alegria!, la festa més antiga dedicada a santa Maria.

Maria, al llarg dels segles, ha rebut molts noms però el més antic i el millor que li escau és el de Mare de Déu. En el concili d’Efes, l’any 431, Maria és invocada amb aquest títol, tant a Orient com a Occident. Fixeu-vos bé en les imatges de la Mare de Déu (i aquí tenim la gran sort de poder-ho fer als peus de santa Maria, mireu-la!). La Mare de Déu que té Jesús als braços, i la veiem repetida de tantes maneres. Expressa així tots els misteris que avui celebrem. I quins misteris són aquests?

El primer: Nascut d’una dona!. Sant Pau ens ho diu clar: “Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona”. Maria és una dona del poble de Nazaret amb preocupacions i il·lusions, del poble més senzill de la comarca, però la seva vida quedarà marcada per un fet important: l’anunci de l’àngel. Ella rep una proposta: la d’infantar el Messies, la de dur un fill en el seu ventre, el Fill de Déu. I ella accepta aquest compromís que li canviarà la vida. Però se sent confiada amb l’ajuda de Déu. Maria fou l’escollida no per tenir unes qualitats o dons concrets, ni per portar uns cognoms que la fessin mereixedora de la missió, o de tenir unes possessions i riqueses; en res de tot això es va fixar Déu, sinó en que era una dona, normal i corrent, amb les seves limitacions, i els seus dons. Però ¿quin és el punt culminant del misteri de la persona de la Maria?. El seu sí!. A partir d’aquí ve tot; la gràcia de Déu és dipositada en el cor i en la vida de Maria, tot rebent la força de l’Esperit Sant i el do de la maternitat. El concili Vaticà II expressa amb aquestes paraules el que us vull transmetre; diu: La Verge Maria, que per l’anunci de l’àngel va concebre en el cor i en el cos el Verb de Déu i que va dur la vida al món, és reconeguda i honorada com la veritable Mare de Déu i del Redemptor.

El segon misteri: Maria és mare!. Ella, la dona de poble, ha esdevingut mare i, com a mare, els seus ulls no poden amagar l’alegria i el goig de veure el fruit de les seves entranyes. I aquest gran regal que Déu li ha concedit no només ho viu Maria sinó també el seu espòs Josep que haurà de lluitar contra aquelles persones i situacions que volen atacar la seva família. Aquest quadre bíblic no està tant lluny de la realitat d’avui: ¿quants joseps i maries es troben en situacions de dificultat i traves per a poder viure?.

Els passatges bíblics del Naixement són motiu per pensar i contemplar-los atentament. Si ara, tots junts, féssim un esforç d’imaginar-nos el pessebre i observar Maria, Josep i l’Infant al mig d’ells, amb la presència dels pastors i de les persones que portaven presents per oferir-los a Jesús; Maria esdevé espectadora, tot sentint el que diuen i expliquen els pastors del seu Fill, viu en segon pla aquest moment on els pobles del Senyor vénen a adorar l’Infant nascut i a portar-li presents. Segur que la cara de Maria es deuria il·luminar escoltant les paraules d’aquells pastors, i és així que l’evangelista Lluc escriu: “Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Fixeu-vos en una cosa: segur que les mares, aquí presents, heu experimentat les mateixes sensacions  de Maria “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. El cor de Maria, i com el de totes les mares, esdevé un bagul on s’hi guarden els moments viscuts en família, però sobretot els referents als fills. No hi ha situació o esdeveniment d’un fill o una filla que la mare no conegui; encara que per la vellesa no se’n recordi, aquells moments no s’esborren mai.

Santa Maria, Mare de Déu, va complir amb el seu deure, juntament amb el seu espòs, Josep, i portaren a circumcidar el seu Fill i a posar-li el nom de Jesús. El fet de circumcidar el fill, com de posar-li un nom, és un molt important en la cultura jueva que qualificava el fill com a membre nat de la família; com també per a nosaltres el fet de posar el nom a un fill o una filla és identificar-lo com un membre de la família.

Maria ens acompanya al llarg de la nostra vida. La seva persona ens ajuda a seguir el camí del Senyor, amb les seves dificultats, però també vivint amb esperança i la confiança.

El misteri de Nadal se’ns fa present aquests dies, i em pregunto ¿com afrontaran les noves famílies el fet de portar un infant al món, davant la forta crisi i les dificultats de treball, de l’encariment dels productes... quan els dirigents polítics, que com a primer objectiu haurien d’ajudar i potenciar les famílies, ara, avui, dia 1 de gener, les abandonen?. ¿Com pot haver-hi el progrés de la societat, on és tan important la natalitat, la família... com pot ser que ara les abandonem?.

Que santa Maria, que va vèncer les dificultats, sigui exemple de fortalesa i confiança per a les noves mares i pares, i també per a tots nosaltres. Que ens ajudi a comprometre’ns en la missió evangelitzadora, caritativa, testimonial, a les nostres parròquies i la nostra ciutat.

“Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi” en aquest nou any que comencem.