Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 18 de desembre de 2011

Homilia del Diumenge IV d’Advent

La pobresa acceptada per amor, salva!; al menys, la pobresa de l’estable de Betlem. Un Nadal pobre no té per què ser un pobre Nadal. Aquest sí d’una noia pobre de Natzaret ha enriquit tota la humanitat, ha capgirat tota la història humana.
Mn. A. Roquer.
Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.»
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
»He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)
Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Homilia:
La litúrgia del temps d’Advent, progressivament, en bona pedagogia, ens va eixamplant a poc a poc l’horitzó d’allà on anem, i és com un crexendo musical per obrir tots els sentits per a que copsem tot el misteri de Nadal, i es va eixamplant l’esperit també per copsar aquest misteri; per a que no ens vingui de cop i volta com una sorpresa.

Els profetes, el Baptista i avui la mare, Maria. Aquella dona que el dia de la Immaculada anomenàvem la plena de gràcia. Avui és aquell “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit el seu favor, tindràs un fill i li posaràs per nom Jesús”. La jovenesa de Maria no està pas renyida amb una fe madura, adulta. Ella serà la primera persona humana quer rebrà la Paraula de Déu que revela el seu projecte salvador per a la humanitat. Ben bé l’elogi que li farà la seva cosina Elisabet quan dirà “Feliç tu que has cregut. Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”. Tu has cregut allò que semblava... (només semblava, però no ho era) increïble. Tu has esperat allò que semblava impossible d’esperar. Que això es pugui dir també de nosaltres; nosaltres que ens preparem per celebrar el Nadal d’enguany.

Sí. El Nadal d’enguany... que per molts serà un mal... no un bon Nadal, perquè estan a l’atur, perquè pateixen les conseqüències d’una crisi econòmica que els hi ha caigut al damunt com una pedregada en ple estiu, o tenen el dol d’una persona estimada que fa poc que els ha deixat.

Per què no podem viure el Nadal quan hi ha crisi? Si el Nadal, el Nadal de veritat és patrimoni del pobres, dels que no tenen lloc a l’hostal o no tenen lloc a la societat del benestar!. Què n’hem fet del Nadal? On és el Nadal de veritat?. Nadal pot ser, per a alguns, la tapadora d’una crisi i no ha de ser així. La pobresa acceptada per amor, salva!. Al menys, la pobresa de l’estable de Betlem.

En Déu nascut en un estable com a home hi podem creure o no creure; però mai pot ser motiu de burla ni de riota. Ningú se’n pot riure. Tan rics que ens pensem ser a vegades... i tan pobres que som!. Per això Nadal és per a tots. Un Nadal pobre no té per què ser un pobre Nadal. Aquest sí d’una noia pobre de Natzaret ha enriquit tota la humanitat, ha capgirat tota la història humana. De totes maneres, Nadal sempre serà la sorpresa d’un Déu que ens surt de trascantó, quan menys l’esperàvem i de la manera més inesperada. Un Déu que ens sorprèn.

Per Nadal sempre sentim dues musiquetes: les nadales i la cançó de l’enfadós dels que tot ho troben carrincló, consumista i passat de moda. Són aquells que viuen permanentment dins de la tristó d’un Compte de Nadal, de Dickens, i sempre posen per una cara de renyuts com aquell senyor Scrux, aquell vell avar que per a no veure l’alegria dels altres es tanca a casa i es posa sota el llit. Tothom té dret a amagar la seva vida com vulgui però no té dret a amargar la vida dels altres. No hi ha ningú més pesat i més fatigant que un militant anti-Nadal. Deixeu-los!, que s’amaguin en el seu racó i que plorin. Nosaltres disposem-nos a viure, a reviure una vegada més, l’alegria inestroncable que se’ns prepara. Nosaltres, que hem estat infants, no ens fan nosa ni els llums, ni els arbres, ni el pessebre, ni el tió, ni les cançons. Aquest és el nostre Nadal i volem que ningú ens el prengui... i ni ens el volem vendre.

Allò que creiem, l’anunci de Nadal, és, creieu-me, un anunci d’alegria. Així ho diuen als pastors aquells àngels: “Us portem una gran alegria. Avui us ha nascut el Salvador”. Allò què creiem dóna sentit a allò què celebrem: Nadal o l’Eucaristia, perquè en cada Eucaristia Déu es fa present en mig nostre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada