Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

dimarts, 1 de novembre de 2011

Homilia de la Festivitat de Tots els Sants


El text de les Benaurances és un projecte de vida que només es creu quan es viu
Mn. A. Roquer
Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
Homilia:
Celebrem una festa amb un fort contingut i un fort arrelament popular. Una festa, potser fins i tot diria, més marcada pels morts que no pas pels que viuen en Déu per sempre, els Sants. És una festa engolida per la festa de demà, dia dels Difunts. Ho marca, ben segur, que avui sigui diu festiu i demà no ho sigui. Una festa que, des de la realitat humana, del mort, la trobo molt ben centrada en aquest temps de la tardor; però, em penso que des de l’esperança cristiana, fora millor posar-la a la primavera, paral·lela amb la Pasqua.

Encara que tots els que avui som aquí hi som per motius de fe i d’esperança en un més enllà no podem oblidar, certament, que l’ambient social ens influeix i ens marca. Però vigilem... que l’esperança no se’ns quedi curta d’un cap. Cal donar a la festa d’avui el to optimista que té, el to esperançat i encoratjador; no retallem les ales que no podrem volar.

Déu ens crida a ser feliços i a ser sants. El que troba Déu ha trobat el camí de la felicitat perquè té una porta oberta, justament aquella porta que tots tenim por de trobar tancada. Jesús, amb la seva mort, ha vençut la nostra mort, com ens diu sant Pau.

I “una gran multitud...”, com heu sentit a la primera lectura, que ningú no podia ni comptar, gent de totes les edats, de totes les races, de totes les llengües; aquells que anomenem, i són!, germans nostres que ens han passat al davant... aquests són per a nosaltres un estímul i un exemple (com direm en el prefaci).

Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som!” diu sant Pau. El camí de la santedat comença per aquí, quan algú es reconeix com estimat per Déu; l’acceptació d’aquesta realitat és d’un optimisme que neix en nosaltres i ens porta cap a l’alegria. Per això avui, els ornaments, són de color blanc. Si podem afirmar, i ho podem afirmar amb tota certesa, que tots som cridats a ser sants, també podem afirmar igualment que som cridats a ser feliços.

Ens ho recorda, i ho escoltem amb joia a l’evangeli d’avui. Podem llegir les Benaurances com un relat escrit per aquell que la va viure plenament, Jesús. Jesús és el primer; i qui millor les va viure; doncs ell, com ningú, les podria proclamar, sabia de què parlava, quan les deia expressava amb veu alta allò que tenia al cor i allò que vivia en la profunditat de la seva relació amb Déu Pare. Per això les situacions negatives (estar de dol, plorar, ser perseguit...) no enfonsa la persona que creu, ni es desespera, perquè sap que Déu també per a això té un remei, hi ha una esperança, i això és el que ens fa caminar; hi ha una esperança!. I això ens ajuda a superar els entrebancs, les dificultats, que hi són, perquè Déu ens obre uns nous i impensables horitzons.

Ara, de moment, tots nosaltres formem part d’aquella multitud que “ningú no podia ni comptar”, aquella multitud que venen de la gran tribulació, amb palmes a les mans, que porten el vestit blanc de la festa, tots aquells que venen del gran moment de la tribulació.

El text de les Benaurances no és una lectura bonica per llegir, ni per aprendre de memòria com si fos el catecisme. És un projecte de vida que només es creu quan es viu. És una filosofia de la vida que només és capaç de proclamar-la el que creu, espera i estima Déu. I això només els sants ho saben. Tots els sants ho saben, perquè ells han fet l’experiència i són feliços.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada