Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 21 d’agost de 2011

Homilia del diumenge 21 de durant l’any


Jesús, a Cesarea de Felip, fa una pregunta, i la continuarà fent a través dels temps, i de la resposta que en donem en dependrà tot!
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 22,19-23)
El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,33-36)
Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,13-20)
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que deslliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
Homilia:
Un fragment de l’evangeli de Mateu que el coneixem pam a pam perquè l’escoltem cada any el dia de la Festa Major, els de Reus, el dia de sant Pere. Però la Paraula de Déu, no per repetida es converteix en monòtona, ni per sabuda es dóna per entesa.

De com pugui ser acceptada aquesta Paraula de Déu depèn, no només, de la Paraula; depèn també de la nostra situació concreta en un moment determinat. O potser del nostre estat d’ànim tant sovint molt canviant degut a les circumstàncies.

Jesús, a Cesarea de Felip, fa una pregunta, i la continuarà fent a través dels temps, i de la resposta que en donem en dependrà tot!. Jesús s’interessa per l’opinió que té la gent d’Ell; i aquest interès no és el del sociòleg que fa estudis, o del enquestador (avui es fa molt això de polsar l’opinió pública), ni és tampoc la del vanitós que s’autocomplau per constatar l’èxit de la seva missió.

Però com sabia què pensava la gent?. A l’evangeli de Joan llegim això: “Ell sabia molt bé que hi ha en el cor de cada home”. Més aviat diria que Jesús es mostra com a bon pedagog: vol formar els seus. La pregunta “Què diu la gent?” va cap “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. La pregunta “I vosaltres, qui dieu que sóc?” omple tot l’evangeli de Mateu, fins el Calvari, quan el centurió que fa la guàrdia al peu de la creu, en el moment de la mort, fa aquesta afirmació: “Aquest home era el Fill de Déu”, la mateixa afirmació de sant Pere. La pregunta de qui és Jesús se la fa també Herodes, quan creu que el Baptista, que ell ha fet matar, ha ressuscitat i s’ha encarnat en aquell fuster de Natzaret. Altres pensaven que era Elias, que ha tornat ja altra vegada a la Terra...

“I vosaltres qui dieu que sóc”. La pregunta és de compromís. Mateu no ens diu la cara que van fer els Apòstols, ni si van quedar en silenci abans de respondre, però el compromís en la resposta és evident!. En realitat del què responen en depèn del per què el segueixen. Els Apòstols... i també nosaltres!. Per això l’hem llegit avui aquesta evangeli i no hi ha cap Apòstol. Pere, com sempre arrauxat (diu que a vegades els arrauxats fan bitlles), en aquest cas tot i que apunta molt amunt, l’encerta: “Sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Sant Pere ens ho ha aclarit tot, ja no calen més preguntes. Ara també nosaltres sabem en qui creiem!.

Ara, a l’escena evangèlica, desapareix el grup i tot queda centrat en la figura d’un apòstol, Pere: “Sortós de tu, Simó”. Jesús fa un elogi de l’apòstol perquè s’ha comportat com un profeta. El profeta és aquell que diu, amb sinceritat i valentia, allò que Déu vol que digui. Allò que ha dit Pere no és fruit de la reflexió ni d’un amor per Jesucrist, ni d’un estudi psicològic, és una afirmació de fe, que és el què pesa que és el què val en aquest cas. Sant Pere sap el què diu, però no sap què diu!.

Doncs a un arrauxement en segueix un altre: “Jo et dic que tu no ets Simó, el fill de Jonàs; tu ets Pere, tu ets Roca (això no era un nom de persona), et donaré les claus del Regne del cel”. L’establiment del Regne, que té per missió Jesús, és cosa seva; i Pere és el qui haurà de fer i de desfer, de lligar i de deslligar (pobre Pere, el que li espera!). Però Déu fa les coses així: escull David, el fill més petit de Jessé, per a que sigui el rei d’Israel, i han desfilat tots els fills; tria Moisés, que era tartamut, per anar a parlar amb el faraó d’Egipte; tria Pau, que és perseguidor, per fer-ne el gran apòstol... A la feblesa humana es posa més de manifest l’obra de Déu. I el què fa Jesús és obra de Déu. “Que en són d’incomprensibles els seus judicis” dirà sant Pau. I ho sap molt bé.

“Sobre aquesta pedra jo edificaré (jo edificaré!) la meva (la meva!) Església”. No sou vosaltres que l’edificareu, ni és la vostra església. I Pere ho sap molt bé perquè coneix molt bé la seva feblesa. I en farà experiència a l’hora de la Passió amb les Negacions, que tots coneixem.

Avui hem escoltat l’elogi que fa Jesús de Pere, però no avancem esdeveniments. Lliguem-nos ben fort els cordons de les sabates perquè diumenge que ve trobarem un altre Pere, s’hauran canviat els papers. Si només fos cosa de Pere això de la inconstància i de la contradicció... rai!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada