Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 24 de juliol de 2011

Homiila de diumenge 17 de durant l’any

 Aquesta ha de ser l’actitud d’aquell que ha trobat, de veritat, el Regne de Déu; sempre, és clar, que el valori com un tresor. I ara queda penjada la pregunta de l’Evangeli: “Ho heu entès, tot això?. Sí que ho hem entès”. Doncs què espereu?.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 3,5.7-12)
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,28-30)
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,44-52)
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
»Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]
Homilia:
La paràbola del tresor i la paràbola de la perla són dues paràboles bessones. Totes dues, ja ho heu vist, porten un mateix missatge, una mateixa lliçó: “Se’n va anar a vendre tot el que tenia i ho comprà...” el camp on hi ha el tresor o la perla. Tots dos homes, el que troba el tresor i el que troba la perla, tenen el seny de vendre-s’ho tot per obtenir allò què busquen, que val més, molt més!, que tot el què es poden gastar. Aquesta ha de ser l’actitud d’aquell que ha trobat, de veritat, el Regne de Déu; sempre, és clar, que el valori com un tresor. “Qui tingui orelles que escolti”. No tothom que escotava Jesús ho entenia, ni s’entusiasmava per aquest missatge de paràboles. En alguns en naixien una colla de dubtes, d’interrogants. És que Jesús volia sembrar uns certs interrogants, i els oients s’havien de decidir.

A la vida hi pot haver un secret que molts encara no han descobert. En els països del primer món, els països rics, els nostres, hi ha gent que abandona la fe; no hi han trobat tot el valor que té, i se l’han venut. Quants tresors s’han perdut per no haver-los trobat un expert!. És trist trobar cristians que encara no han trobat el Regne de Déu com un tresor amagat!. Quan el fet de la fe no és valorat com un tresor, creure (i practicar) és molt avorrit! (jo faria el mateix). Però quan es valora com un tresor... qui no vol un tresor?. Tothom el vol, però no tothom el troba; ni tothom que el troba el valora pel preu que té. La qüestió no és trobar-lo, la qüestió es donar-li el valor que té!. Saber què val. Perquè... de què serveix trobar-lo algú que no sap el seu preu?. Diu l’Evangeli: “No doneu les perles als porcs, que les trepitgen”. Quants tresors de fe s’han perdut per haver-los trobat un inexpert!. Per als ulls de l’inexpert, vendre-ho tot per comprar aquell camp, és una niciesa, és una estupidesa, és de bojos (però què fas?). Per a qui sap el valor d’aquell tresor, vendre’s-ho tot és tenir seny, és un negoci rodó; el gran negoci de la vida!.

Tot això ens porta, també, a la lliçó de la primera lectura. Déu li diu al jove rei Salomó: “Demana’m el què vulguis”. S’ha d’aprofitar l’ocasió!. I Salomó demana tenir seny!. I d’aquest home, que ho podia demanar tot el què volgués i demana seny, en diem (no sé per què)... en diem un savi. Tantes coses bones que es poden demanar! tantes com en necessitem per poder viure, tranquils i bé!... i demana seny!.

Preguntem-nos per què li demanem a Déu, nosaltres, tantes coses, no sempre necessàries, i per què no demanen més freqüentment allò què ens diu el Parenostre; que no és bo per a la vida?, que no serveix per a res?, que no té cap valor?.

La resposta de Salomó és d’un realisme sorprenent, en canvi per a molts deu semblar un idealisme purament teòric. “Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar”. Es tracta d’anar a la primera virtut que ha tenir tothom que ha de fer el judici del seu poble. La història de l’Església està plena de bojos... o potser d’assenyats; molts cops incompresos, certament, que s’ho han jugat tot a una carta, i ara resulta que aquesta carta era un trumfo, i han guanyat la partida. I ho sabem!. No hi ha cap sant que s’hagi repenedit mai de jugar aquest joc!. I ara preguntem-nos: on és el sant?, qui és el sant?. Vendre-ho tot costa, però allò què comprarem val molt més!. On és el savi?, on és l’assenyat?.

I ara queda penjada la pregunta de l’Evangeli: “Ho heu entès, tot això?. Sí que ho hem entès”. Doncs què espereu?.

A l’oració inicial de la celebració d’avui, l’oració col·lecta, hem demanat això (que ens lliga amb aquesta lectura de l’Evangeli): Feu que de tal manera usem dels bens temporals que no perdem els eterns!. Si la paraula oremus es tradueix per oració... alerta germans!, no perdem l’oremus!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada