Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 13 de març de 2011

Homilia Diumenge I de Quaresma.

Ser temptat és la situació normal de la persona humana.
“No permeteu que caiguem en la temptació”. Però, podríem dir, no ens estalvieu la temptació!, que en la temptació és com nosaltres podem demostrar fins a quin punt som fidels!.

Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,7-9.3,1-7a)
El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,12-19)
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
[Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.]
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 4,1-11)
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
Homilia:
La primera lectura d’aquests diumenges de Quaresma d’enguany presenta, de diferents maneres, sis etapes clau en la vida del poble d’Israel, del poble de Déu: el paradís (la primera lectura d’avui) amb el pecat d’Adam i Eva; diumenge que ve Abraham; després seguirà l’Èxode, també pel desert; el rei David; i els profetes. I la idea és la mateixa: Déu salva.

I avui hem de dir, potser, Déu salva sempre que nosaltres siguem conscients d’aquesta salvació que se’ns ofereix i olorem per on van els camins del temptador, que sempre se’ns presenten també com a camins de salvació; millor dit, com a autopistes de salvació!: sempre fa el camí fàcil. Però les autopistes a casa nostra són de pagament i, a vegades, el preu d’una autopista és car. Però sempre són camins fàcils.

L’evangeli de les temptacions per iniciar la Quaresma és molt oportú. No per veure com Jesús va ser temptat; això ja ho sabem!; sinó per veure, i això no ho sé si ho sabem, per on podem caure nosaltres, o on caiem nosaltres. Ser temptat és la situació normal de la persona humana. Però no ens passem de vius que el temptador és més viu que nosaltres!.

Fixem-nos només avui en un detall: el temptador el localitzem al desert, el desert és el lloc on el poble de Déu ha escoltat la veu de Déu que parla (els Deu Manaments). Això ho sap el temptador, i d’aquí ve que empri, per fer caure en la temptació, paraules tretes de la mateixa Bíblia, de la Paraula de Déu (“...diu l’Escriptura...”). Per justificar les nostres aspiracions sempre trobarem frases, fins i tot a la Bíblia, que ens poden servir per confirmar allò què nosaltres volem.

És tan bonica la temptació!, i és tan estrany el temptador!. Si l’oferta del temptador al temptat no fos bonica, com la poma del paradís, no hi cauria ningú. La temptació, diem-ho així la trampa, és sempre la mateixa, des d’Adam fins avui: sereu com Déu!. I qui no ho vol ser?. I el qui hi cau esdevé un home estrafet. Ben bé al contrari de la temptació de Jesús a la creu: “Si ets fill de Déu, baixa de la creu”.

L’home vol pujar a la categoria de Déu i, per salvar l’home, el fill de Déu baixarà a la categoria d’home però no baixarà de la creu.

Les lectures de la Quaresma d’enguany són capicua. Comencen, com hem vist, amb l’arbre del paradís, l’arbre que porta a la mort; i acabarem amb l’arbre de la creu, que és l’arbre que porta a la vida. Així sant Pau podrà dir: “On és, oh mort, la teva victòria?”.

El temptador sempre intentarà desviar-nos del camí que Déu ens marca. Intenta seduir Jesús per a que es desviï cap a un messianisme d’èxits humans; garantint, això sí, l’èxit de la seva empresa; quan l’èxit serà la mort en creu!. Aquesta temptació li donarà bons resultats en Adam i Eva, però no en Jesús de Nazaret. El temptador, l’únic error que comet és pensar que tothom ensopega en la mateixa pedra, la mateixa que jo he ensopegat. Temptar Jesús dient-li que converteixi les pedres en pans és no conèixer qui és Jesús!. Que faci l’espectacle tirant-se de daltabaix del pinacle del Temple per ser aplaudit de tothom és no conèixer Jesús!. Dir-li que adori el temptador i així el món serà seu, és no conèixer Jesús!. Aquesta és la nostra sort: que si el temptador sap quines són les nostres febleses, i ho sap, no sap també que nosaltres, per damunt de tot, sabem que el nostre aliment és la voluntat del Pare, no la seva. “Que no sols de pa viu l’home”. També viu de la Paraula de Déu.

I la Quaresma és un temps oportú per alimentar-nos d’aquesta Paraula de Déu. Que el Senyor escolti la pregària que fem tantes vegades, i sempre en la celebració de l’Eucaristia, i que ensenyà aquest Jesús que fou temptat: “No permeteu que caiguem en la temptació”.

Però, podríem dir, no ens estalvieu la temptació!, que en la temptació és com nosaltres podem demostrar fins a quin punt som fidels!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada