Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 27 de febrer de 2011

Homilia del Diumenge 8 de durant l’any.


 “Mireu els lliris del camp... mireu els ocells del bosc...”. Treballem!; però no per la por del demà, que si treballem per la por del demà perdrem la pau i la serenor d’avui.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,14-15)
Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 4,1-5)
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,14-34)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»
Homilia:
Després de 4 diumenges que hem anat llegint a l’evangeli el famós i conegut, no sé si també sempre tan practicat, Sermó de la Muntanya, avui hi posem el punt final. I és realment extraordinari aquest evangeli.

El Sermó de la muntanya, sobre tot el de Mateu, és el full de ruta, o hauria de ser el full de ruta de tot cristià. Quan dic full de ruta vull dir que en tot viatge hem de saber sempre dues coses; primera: on volem anar; segona: com si va. Aquesta realitat s’expressa en imatges, en comparacions, amb al·legories... que normalment es fan més entenedores que les mateixes paraules. I l’Evangeli n’és ple d’aquestes comparacions!. Algunes d’aquestes imatges potser ens queden una mica lluny de nosaltres per raó del temps o per raó de les costums, de les tradicions de cada poble; però fins i tot així són més expressives que les mateixes paraules. “No us neguitegeu tant per la vida, pel què menjareu, pel què vestireu...” La vida val més que el menjar. Fixeu-vos que no diu que no mengem. No fugim d’estudis, diu que no ens neguitegem tant per allò que no és tant important com sembla.

Mireu l’altra cara de la moneda si voleu: avui qui no diu que està molt ocupat, que té moltes coses per fer, que no viu enlloc... ens el mirem de cua d’ull; en quin món viu aquest?. Una característica del món d’avui és anar atrafegat, tenir una agenda que treu fum pels quatre costats; i això dóna categoria, fa que siguem al dia (no sé en quin dia!). En canvi escoltem “No us neguitegeu tant...”. I si, a més a més, afegim allò de “Mireu com creixen els lliris dels prats... Mireu els ocells”... pensem això és molt bonic, molt bucòlic, molt poètic... però no és pràctic.

I, penso jo, ¿i viure, només, neguitosos per les coses materials quan, com a humans, tenim una vessant espiritual i no la cultivem, això és ser pràctic?. Quan deixem mitja vida a la cuneta?. Potser és allò d’aquell noi o d’aquella noia d’aquí, de Reus, que diu que per vestir es posa qualsevol cosa, el primer que troba quan es lleva; i penso és que per trobar qualsevol cosa fa tres dies que tomba per les ravals buscant i no troba allò que necessita, allò que vol; això sí, no ho busca mai a les tendes de rebaixes; i diu que es posa qualsevol cosa. No ens neguitegem tant per allò que ens posem, sinó pel què som.

Tinguem ben present que l’Evangeli no ens diu que no ens preocupem del menjar i del vestir. Ens diu que no construïm la vida al voltant del menjar i del vestir.

La paraula clau és aquesta: neguitejar. “No us neguitegeu...” I l’hem repetit 4 vegades. Com la febre és símptoma de malaltia, el neguit, la febre, el desfici... dieu com vulgueu, és símptoma d’una malaltia de l’esperit, d’una vida humana centrada només en les coses materials, externes; d’una vida humana empobrida. Dit així, em sembla que l’Evangeli l’encerta de mig a mig. Ja ho entenem què vol dir allò de dir si “els lliris del camp... i del ocells...”; vol dir creure en la Providència amorosa de Déu. Que no vol pas dir estar ajaguts a la palla i Déu ja ho resoldrà tot; llavors pensaríem o voldríem un Déu que es neguitegi per nosaltres.

“Mireu els lliris del camp... mireu els ocells del bosc...”. Treballem!; però no per la por del demà, que si treballem per la por del demà perdrem la pau i la serenor d’avui.

No ho sé si la vida ens permetrà posar en pràctica al peu de la lletra aquests consells de Jesús a l’Evangeli, però sí que sé que, al menys, ni que sigui en teoria, sempre ens esponjarà el cor aquesta pàgina de l’Evangeli. Amb tot, també a l’Evangeli, es pot fer de més i de menys; però sobretot que no per irrealitzable, suprimim sobretot aquesta pàgina de l’Evangeli.

També podem viure o en volem viure d’una utopia. Que les utopies i les il·lusions per viure són molt pràctiques.

Llegim molt sovint aquest fragments de l’Evangeli; són els capítols 6 i 7 de Mateu. Perquè si esperem a escoltar-lo quan es fa aquí, a la celebració, l’escoltarem només cada 3 anys. I el volem escoltar més sovint. Necessitem escoltar-lo més sovint!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada