Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 9 de gener de 2011

Homilia de la Festa del Baptisme de Jesús


 Sí Senyor, hem vingut perquè som cristians, som membres d’una comunitat de batejats, som membres vius d’un cos del qual Jesucrist n’és el cap, d’Ell ho rebem tot
Mn. C. Saiz.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»
Homilia:
Germanes i germans, crec que tots els qui som aquí, que ens trobem aquí al Santuari, estem batejats; no sé si hagués alguna criatura que la porta la seva mare i encara estem en un parèntesi... Però vaja, els qui som aquí estem batejats. I ens van batejar en el nom de Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant. Aquesta és la nostra fe catòlica: creure en Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Tenim clar que pel baptisme estem incorporats a Crist. Incorporar vol dir que formem part del cos de Crist, com la meva ma està incorporada al braç i el braç a tot el cos. Bé, sant Pau ens ho diu: “Vosaltres (batejats) sou el cos de Crist”. Com a membres, ens sentim implicats?. Una pregunta clau per comprendre el sentit d’incorporació que ens ve pel fet de ser batejats. A molts del batejats, pel què sembla, aparentment, per tant només podem jutjar per les aparences externes, la fe no els implica, aquesta paraula l’entenem tots perfectament; compleixen més o menys amb els seus deures com a persones, però, diríem van a la seva, van als seus interessos, als seus criteris (jo m’entenc amb Déu, i em penso que Déu s’entén amb mi); però això de formar part d’una comunitat i que han de seguir, no ho sé..., una manera de fer, d’actuar, de comprometre’s... això ja és una altra cosa. Jesús de Nazaret s’hi implicà del tot; i què vol dir que s’hi implicà del tot?, que quan va sentir la veu del profeta Joan (“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”), com un més, es va posar a la cua dels que van escoltar, perquè també n’hi van haver d’altres que no van escoltar la veu del profeta Joan, però Jesús si que la va escoltar i es va posar en camí. Estorat va quedar Joan Baptista, i Jesús, ras i curt: “Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer”; a partir d’aquí, un fidel observador de la Llei com era Joan: convé complir el què està be, el què està manat... doncs vinga! som hi! jo et batejo; es va posar com un pecador més; Joan no entengué el gest de Jesús, però va creure i va batejar Jesús. Pere, el nostre estimat apòstol Pere, tampoc no va entendre Jesús, i la resta dels apòstols tampoc van entendre Jesús!; sinó per què aquella reacció allà al Sant Sopar: Ssst! no a mi no em rentaràs mai els peus!, un mestre i Senyor!. Pssst! ara no ho entens això, ja ho entendràs, però ara convé que jo ho faci... I es deixà rentar els peus. També Pere cregué i proclamar que Aquell, Jesús, el Messies, l’Ungit, com hem escoltat a la 2ª lectura d’avui als Fets dels Apòstols, passà fent el bé i deslliurant del mal a tothom; però comença així els seu discurs: Déu no fa excepció de persones, “acull tothom qui creu en ell i practica el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”.

Teòricament, germanes i germans, pel baptisme, com us he dit al començament, estem incorporats a Jesucrist. Creiem en Jesús mort i ressuscitat, Salvador, com ho ha dit la 2ª lectura; l’ha constituït Senyor. Podem dir que, en teoria, estem implicats en la seva causa, la de Déu, el Regne de Déu que després proclamarà obertament Jesús i dirà allò de “qui tingui orelles que escolti”.

En realitat, què hi ha del nostre baptisme?. Bé, els qui som aquí... home, mossèn, bé participem, no... Però, bé, preguntem-nos! A la majoria de batejats ¿se’ls nota que formen part d’un cos que es diu Comunitat Cristiana? Oh, però han rebut un baptisme... Sí, tots han rebut un baptisme... I ens diuen, no sé si m’equivoco molt o poc, les estadístiques que encara el 80% de la població espanyola, o més del 80%, estan batejats. Per ser membres implicats del cos de Crist, s’ha d’haver seguit un camí, s’ha d’haver seguit un camí!, el mateix que van seguir els deixebles, fins arribar a poder dir “sé de qui m’he fiat”, com deia sant Pau (després de ser perseguidor de Jesús va descobrir qui era Jesús, què significava Jesús en la vida, i què suposava creure en Ell), per tant “sé de qui m’he fiat” (en unes altres paraules també ho va dir Pere, dient: “Tu tens paraules de vida eterna”). Per tant, s’han d’haver trobat amb Jesús, o ens hem d’haver trobat amb Jesús!, sentir-nos atrets, acompanyar-lo, veure com actua, escoltar el seu missatge, deixar-nos sorprendre, i quedar desconcertats, com van quedar desconcertats els apòstols. En definitiva fiar-nos, implicar-nos en el projecte del Regne. Per tant, la pregunta és: ¿Quants del batejats han fet el seguiment de Jesús en aquestes condicions?. Aprendre, per tant, de les seves actituds, ser fidel al seu estil de vida... I a partir d’això podem dir que el Baptisme ens incorpora, no teòricament, sinó realment a Crist. A Crist, com hem dit en el començament, que se sotmet al baptisme de Joan (Convé fer allò que està bé) i que és reconegut i anunciat en aquell moment com el Fill de Déu (“Aquest és el meu Fill, el meu estimat”, el predilecte, escolteu-lo). Jesucrist accepta els humans, amb tota la nostra carrega de culpa, i la nostra sensació de superats per la nostra pròpia condició; perquè el Senyor ja ho sap com som!.

Per a Jesús l’experiència religiosa, la nostra experiència, és experiència de perdó. I diria que quasi és el primer contacte que en té amb la gent (Perdonats et són els teus pecats! I al final, dona ves-te’n en pau! Recordeu Zaqueu el fet del perdó). Això, germanes i germans, l’experiència del perdó, rebre el perdó i donar perdó, ens fa humils, oberts, comprensius, esperançats, servicials, senzillament ens fa humans.

El contacte amb la paraula de Déu, com fem diumenge darrere diumenge, la pregària, els sagraments, la participació amb la Eucaristia, la participació en els serveis comunitaris, ens ajudarà a sentir-nos membres vius d’aquest cos de Crist. Perquè, està clar, no volem ser un número més per augmentar el número de batejats. Ahir els hi deia a la parròquia: entre la parròquia de la Puríssima Sang i la de sant Pere hem batejat prop de 200 persones, 200 infants, estadísticament, carai!, quin munt de batejos que hem fet, bé els tenim inscrits als llibres del Baptisme. I partir d’aquí què?. Doncs bé, a partir d’aquí s’ha de fer tota aquesta experiència, que l’han de fer aquells que l’han de fer: els pares que han demanat el baptisme acompanyant els seus fills en aquesta descoberta de Jesús, de l’Evangeli, de les vivències, del camí en definitiva de seguiment; per poder dir Senyor, sé de qui m’he fiat i per això continuo sent deixeble teu.

Donem-ne gràcies al Senyor, perquè, bé, tenim tantes i tantes oportunitats de fer aquest camí que aquí nosaltres ens veiem en la satisfacció de dir sí Senyor, hem vingut perquè som cristians, som membres d’una comunitat de batejats, som membres vius d’un cos del qual Jesucrist n’és el cap, d’Ell ho rebem tot. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada