Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

dijous, 6 de gener de 2011

Homilia de la Festa de l’Epifania del Senyor

La solemnitat de l’Epifania del Senyor, estimats germans i germanes, és la festa de l’alegria i la pau.

Et demano que ens ajudis a descobrir que servir és estimar.
Mn. E. Mateu
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Homilia:
La solemnitat de l’Epifania del Senyor, estimats germans i germanes, és la festa de l’alegria i la pau. És el dia que Jesús es manifesta davant de tots el pobles del món, amb la presència dels savis d’Orient. Isaïes ja ho entreveu i així ho manifesta en la 1ª lectura que hem escoltat (“Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor”). Si el Nadal es manifestava en la negra nit, en la intimitat d’una establia, amb la presència d’uns pocs; avui, Jesús, es manifesta davant de la Humanitat. “Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge”. És així que els savis d’Orient segueixen aquella llum resplendent que han vist en el cel, una llum que brilla més que altres estels, una llum que la foscor no pot ofegar. I és així que aquests savis es posen en camí, seguint la llum que brilla davant seu i que els porta vers l’Infant Jesús. Per a nosaltres aquesta llum és el camí de la fe. Aquesta manifestació de Jesús a tota la Humanitat és, per a l’Església, motiu de festa i missió evangelitzadora. Els savis d’Orient representen la Humanitat sencera que es posa en peregrinació i viu amb gran joia la trobada amb el Crist vivent. Avui, doncs, com a peregrins que caminem cap a l’encontre del Senyor anem carregats de bons desitjos i de regals extraordinaris per oferir-los a l’infant Jesús. Però en realitat el qui ens fa el regal més gran és Ell, amb la seva presència, amb el seu amor envers tots els pobles i, en especial, l’entrega de la torxa de la fe. Per això m’adreço a l’infant Jesús per demanar-li els següents regals.

Estimat amic Jesús:
Com bé saps vivim uns moments difícils per créixer i fer experiència de la nostra fe. Els motius són diversos (por del què diran, per peresa i comoditat, perquè no és moda, crec en Déu però no en l’Església, per descobrir qui som i créixer espiritualment, por a descobrir qui sóc, o l’excusa de manca de temps o dels compromisos que no ens ajuden a participar de l’acte d’amor més gran que tu ens has donat: l’Eucaristia).

Moltes vegades els cristians vivim desvagats de la lectura de la Paraula de Déu, de la pregària, dels sagraments, dels coneixements de la nostra fe. I això fa que, a la mínima que critiquen la nostra comunitat, no sapiguem donar arguments o, el què és més fàcil, ens deixem endur pel què diuen els diaris o la minoria. Ajuda’ns a viure més inserits en els coneixements de la nostra fe, adequats a les nostres edats, per tal d’aprofundir-hi i viure-la. Que les nostres comunitats visquin amb tot el que significa la paraula comunitat. Un cristià participa de les celebracions cristianes no com un objecte decoratiu del temple parroquial, sinó com a membre nat; una persona amb veu, no silenciosa, sinó ben forta; que s’alegra de la trobada amb el Senyor i amb els germans i germanes, tot cantant himnes, salms i càntics; sabent el què respon en cada moment de la litúrgia i la celebració; i vivint amb cos i esperit l’alegria de l’amor del Senyor.

Que tots, el aquí presents i tots els batejats en nom del Senyor, esdevinguem evangelitzadors de la teva paraula. Gràcies perquè a les nostres parròquies ens has beneït amb catequistes que ajuden als infants a introduir-se en el camí de la fe, però també et demano, Jesús, que ajudis als pares i mares d’aquests infants que visquin aquests moments de la iniciació cristiana com un pas per apropar-se a tu, per esdevenir família teva. Que la catequesi i la 1ª Comunió no sigui excusa per a poder fer la festa social. Ajuda’ls, oh bon Jesús, per a que no s’autoenganyin ells mateixos. Pels nostres adolescents i joves et demano que els ajudis molt, són els qui més ho necessiten. En aquests moments, a la nostra societat, hi ha ofertes molt variades, i a vegades enganyoses, moltes llums que enlluernen; que descobreixin la teva llum que no enlluerna, però perdura i dóna sentit a la vida.

Pels nostres malalts i ancians, els seus familiars i les persones de les nostres comunitats que les visiten i les acompanyen; que no perdin l’esperança i la força que prové del teu amor. Pels voluntaris de Càritas, o dels menjadors socials, o d’altres fundacions, que dediquen hores al servei dels més desafavorits i desprotegits de la societat, que trobin en tu la fortalesa. Per a que cada dia hi hagi més membres de la comunitat cristiana que no s’asseguin al sofà del desànim, de la desil·lusió, del sempre s’ha fet així, del no serveix per a res, de la crítica destructiva, del safareig o del criticar per criticar... Que dins de les nostres comunitats sorgeixin persones que vulguin divulgar la gran notícia de la teva vinguda, de la teva presència en mig nostre. Que la crítica serveixi per construir i avançar. Que surtin noves persones amb ganes d’evangelitzar i ser missioners a la nostra ciutat.

Per tots els cristians que aprofundeixen la seva fe en la catequesi d’adults, les assemblees familiars, en l’estudi de la Paraula de Déu, de la Litúrgia, o en l’estudi formatiu i científic assequible per a tots els públics i edats; per aquells matrimonis que acompanyen a d’altres que iniciaran el seu camí compartint la seva vida conjugal; per les famílies que descobreixin el Crist; i per totes aquelles persones que la vida els ha fet una mala passada, que trobin la misericòrdia de Déu i l’estimació dels germans. Per totes aquelles persones que busquen i pregunten... ajuda’ls a trobar respostes, però, sobretot, a deixar-se guiar pel teu Esperit d’amor. Senyor Jesús, sobretot et demano que tots nosaltres no ens quedem en allò de a mi si no m’ho diuen no ho faig. Fes que preguntem, potser et necessiten. I, si de cas tot està cobert, que sempre ens alegrem d’haver estat amb tu. Com diu un ancià prevere que entre tots ho hem de fer tot per a que res quedi per a fer. Et demano que ens ajudis a descobrir que servir és estimar.

Fins aquí la meva carta, estimat amic. Aquests són els regals que et demano per aquest 2011. Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada