dimecres, 25 d’agost del 2010

Homilia Missa de l'Aparició


 L’Evangeli és per a viure’l, per a viure com a fills de Déu. 

"Maria, deixebla fidel del Senyor"
Mn. Roquer.
Potser ens ha sorprès una mica la manera de reaccionar de Jesús en aquest fragment d’Evangeli que hem llegit de Mateu. És que Jesús té, a vegades, sortides que desconcerten. I no és gens estrany. Té expressions que no saps per on agafar-les: “Qui és la meva mare?. Qui són els meus familiars”. I ningú s’atreveix a demanar una explicació; si és que n’hi ha cap. I Ell s’alça, estén la ma, eixampla la mirada i: “Tothom que fa la voluntat del meu Pare del cel és la meva mare i els meus familiars”. Doncs jo avui, i sempre, al començar la celebració podria dir Estimats familiars, mare i parents de Jesús, que heu vingut, avui, a la celebració de l’Eucaristia...

Un aclariment que encara desconcerta, segons com, una mica més. Una resposta que desconcerta...; o potser no! Potser ho aclareix tot. Existeixen uns lligams de l’esperit, també en la vida normal i humana, més forts que els mateixos lligams de la carn. Jesús amplia els lligams de paternitat, i ara entenem perquè nosaltres, amb tot dret... i amb tota veritat, podem dir a Déu Pare nostre. I també és així que podem dir Maria, mare nostra. Jesús no renega de la maternitat de Maria, l’amplia fins a nosaltres. Això serà aquell “Aquí tens la teva mare” adreçat a Joan al peu de la creu. Jesús no nega la maternitat de Maria, l’amplia fins a nosaltres. Sí, la seva mare és tot aquell que fa la voluntat de Déu.

Maria les té totes dues, la maternitat física, perquè l’ha portat al món, i l’altra perquè fa la voluntat del Pare. Recordeu les paraules de  l’Anunciació (“Facis en mi segons la seva paraula”). És per això que sant Agustí s’atreveix a dir: De res hagués servit a Maria la seva maternitat corporal sinó hagués concebut el Crist en el seu cor i després en el seu cos.

La teva mare és aquí fora i et vol parlar. No!, ja no cal. Ara ja no necessita, Maria, abraçar-lo, escoltar la seva paraula, ni veure’l, per sentir-lo molt a prop; ara pot marxar serena i tranquil·la, segura d’una altra veritat que ella no sabia encara, allò que els mantindrà units més enllà de la distància física: l’afany per complir la voluntat de Déu. I així, només així, s’entén Betlem i s’entén el Calvari.

Avui som aquí, com cada dia vint-i-cinc i com en tota celebració hem escoltat aquesta salutació: Germans.... Vosaltres sou els germans i la mare de Jesús, si complim la voluntat del Pare de cel.

L’Evangeli no és un llibre per llegir, fins i tot diria que no és un llibre per escoltar, és un llibre que, llegint i escoltant-lo, ens donarà la vida. L’Evangeli és per a viure’l, per a viure com a fills de Déu. Que el Senyor ens ho faci entendre així.

I això farà que creixi, encara més, la nostra devoció filial a la Mare de Déu; la primera serventa del Senyor; la que, si volem ser fidels a Déu, com ningú, ens farà de model i de mestra.