Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dissabte, 25 de desembre de 2010

Homillia missa "del gall"

 L’alegria més esperada és saber que Jesús ha vingut, ve i vindrà a salvar-nos, a acollir-nos, tal com som, sense canviar res, perquè en la nostra feblesa és on comença la nostra fortalesa.
Mn. E. Mateu
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.
Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.
Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14)
Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,1-14)
Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.»
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»
Homilia:
Estimats germans i germanes en el Senyor.

Avui he posat el Telenotícies del migdia esperant algun esdeveniment que em fes aixecar de la butaca i provoqués en mi un atacat d’alegria, però l’únic que he vist ha estat com les persones estaven desesperades per anar a comprar els últims articles d’aliments per a aquests dies, o els esdeveniments polítics i futbolístics que aquesta setmana que aquesta setmana ens porten de cap; però la gran notícia que pensava escoltar no ha aparegut en cap moment. És estrany, estimats amics; ¿com pot ser que aquesta notícia, que tothom espera amb tantes ànsies, durant tants segles, ningú no n’ha fet ressò?.

A les cases, a les ciutats, a la feina només sents a dir Que passeu bones festes! On anireu a dinar?Que vagin be les vacances!. Ja ho heu comprat tot per celebrar-ho?. Que tingui molta pau, amor, felicita!t. Que puguis retrobar-te amb els teus!. Però de la gran notícia ningú no n’ha fet ressò! ¿Com pot ser que allò que necessitem per viure durant tot l’any, només ho desitgem en aquests dates? ¿Què és el que ens mou a fer-ho?. ¿El temps meteorològic, l’optimisme, els anuncis publicitaris, el poder econòmic, social, o la capacitat de disposar dels recursos necessaris al nostre abast?

Això que la societat ens dóna com a resposta ha desaparegut de les nostres mans amb aquest vent que ha fet avui, i ens hem quedat despullats del sentit d’aquestes festes. Hem quedat nus, sols, pobres; las crisi ha donat ben fort; la família i els amics ens han deixat de banda; la mort m’ha separat dels qui estimava. No serveix per a res el Nadal, no té sentit, no el vull viure. I del fons de l’ànima de la persona surt aquest gran crit: On és... on ets Déu? Si veritablement existeixes, ajuda’m!.

Però Déu, que no surt a les notícies del migdia, s’ha posat a la feina, no ha perdut ni un sol moment, ens ha buscat amb moltes ànsies, però nosaltres no ens hem adonat. El més gran, el Totpoderós, el creador del cel i la terra, ha esdevingut el més petit d’entre els petits.

On podem trobar Déu?. Tot l’Antic Testament l’esperava amb els reis, savis, personatges importants, potser en la torre del Temple de Jerusalem, o en el palau reial o a la universitat dels pensadors... A on l’esperes tu, estimat germà i germana?. ¿No t’has  parat a pensar que potser estarà en el teu lloc d’estudi o de treball, a l’associació de veïns amb una llarga llista de problemes, en el dolor humil i rutinari de la teva veïna? O dins de casa teva, en mig dels teus problemes, lluites, pors o en tu mateix? Que no ens enganyin. La presència de Jesús en mig nostre és el gran misteri de l’amor de Déu, i tots podem participar en la mesura que esdevinguem com els pastors, petits, senzills, amb la nostra vulgaritat; perquè Déu s’amaga en nosaltres. I això és el que provoca en nosaltres, i en tothom, un xoc que a vegades no podem acceptar.

Que Déu, a la seva manera, estigui a prop de nosaltres. A vegades no volem acceptar que Déu, a la seva manera, estigui a prop de nosaltres. Tal com escriu el bisbe emèrit de Madrid, Alberto Iniesta, sobre el Nadal, ens diu: Perquè el més xocant és que Déu ens imita, esdevé vida nostra, amb tota la seva vulgaritat; i això és el que més ens desconcerta als miserables, afamats de màgia i miracles. Que siguem capaços de descobrir Déu en la rutina de tots els dies, en l’enorme grandesa de la nostra vulgaritat. Fins aquí les seves paraules.

L’alegria més esperada és saber que Jesús ha vingut, ve i vindrà a salvar-nos, a acollir-nos, tal com som, sense canviar res, perquè en la nostra feblesa és on comença la nostra fortalesa.

Que puguem viure la Nativitat del Senyor; Ell és la nostra llum, la llum que il·lumina la nostra vida amb amor, pau, felicitat, alegria. És així que aquestes paraules tenen sentit. I Ell ens dóna la força, com a punt de partida, per a tot aquest any que començarà.

Déu, que-és-amb-nosaltres, en la petitesa del seu Fill Jesucrist, ens ajudi a tots a no tenir por; i poder cantar Glòria a Déu a dalt del cel, i la terra pau als homes que l’estimen.

Que així sigui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada