Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 12 de desembre de 2010

Homilia III diumenge d'Advent

 I Jesús, també, avui fa la seva proposta: l’amor, el perdó, la senzillesa, la superació de l’egoisme, la confiança en Déu. I això, avui, també sona a un escàndol. Avui ¿qui és qui busca la felicitat i opta per estimar fins a donar la pròpia vida?
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a.10)
La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,7-10)
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,2-11)
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»

Homilia:
Estem ja a la meitat del temps d’Advent. Aquest diumenge, antigament, se’n deia el diumenge gaudete, que vol dir alegreu-vos. És que així començava l’antífona d’entrada d’aquesta missa d’avui, dient Visqueu sempre contents. El Senyor és a prop!. Com aquell qui diu no us canseu d’esperar!.

Si l’esperança d’Advent té com objectiu, només, treure la grossa (cosa que val la pena, certament), menjar torrons o el tió una mica fluix de ventre, podem quedar molt decebuts. Si l’alegria no és perquè el Senyor vindrà, llavors tindrem alguna cosa que no esperem. Si el Senyor ve tindrem més del que podem esperar.

L’esperança, a vegades, quan s’allarga és causa de desànim, cansa, ens cansem d’esperar!. I a més si no tenim clar què esperem. Llavors hem de crear-nos la pròpia esperança. Fora una llàstima que, després d’esperar 4 setmanes, passés de llarg o arribés de trascantó i no ens n’adonéssim perquè nosaltres mirem cap a una altra banda. No fora la primera vegada. Millor dit, la primera vegada, després d’esperar amb ànsia segles i segles el compliment de les promeses. Només els quatre pastors van saber el que passava, com ens dirà Segarra. I això ens lliga i ens fa entendre la pregunta del Baptista: “¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. És el Senyor el qui esperem o és una altra cosa. Cadascú té dret d’esperar el què vulgui, però que no s’estranyi si s’enganya i no troba allò que esperava, perquè el que esperem és el compliment de la profecia d’Isaïes: “Aquí teniu el vostre Déu que ve (a salvar)”.

I la garantia d’aquesta presència del Senyor que salva, són els miracles que fa Jesús, “els cecs hi veuen, els invàlids caminen... els sords hi senten...”. Davant d’aquests fets sabem que realment el Senyor ha arribat a nosaltres. Nosaltres, avui, el què volem són uns fets que demostrin la veritat que professem. Per tant la pregunta “¿Sou vós... o n’hem d’esperar un altre?” encara queda pendent. Expressa la recerca de la humanitat manifestada de mil maneres al llarg de tots els temps.

També expressa la perplexitat de la nostra època. Diuen els entesos que avui, la modernitat, estem de tornada de tot. Tot ens cansa, ja no esperem res; de tornada de molts projectes que havien mogut la societat, darrerament des del maig del 68. I encara continuem preguntant “Sou vós el qui ha de venir?”. I Jesús afegeix “feliç aquell que no quedarà decebut”. Ell ho va dir per Joan i pels seus deixebles; i avui ens ho ha dit per nosaltres. La frase té més volada del que sembla. Formula el repte de l’Evangeli a tots els homes i de totes les èpoques. La recerca de la felicitat ha tingut moltes respostes a la història humana; avui, també, es presenta i ve per molts camins.

I Jesús, també, avui fa la seva proposta: l’amor, el perdó, la senzillesa, la superació de l’egoisme, la confiança en Déu. I això, avui, també sona a un escàndol. Avui ¿qui és qui busca la felicitat i opta per estimar fins a donar la pròpia vida?. Hi ha coses que no es resolen i no es resoldran mai amb cap reforma, ni amb cap revolució, només l’amor pot salvar. Només l’amor fa néixer un home nou.

“Feliç aquell que no quedarà decebut de mi”. Seriós advertiment per no deixar-se endur per les aparences ni per idees preconcebudes dels qui havien volgut, o potser encara volen, un Messies prepotent, venjatiu, anorreador dels pecadors, eliminador d’enemics, anunci profètic del gran escàndol que seria per a tots la mort en creu del Messies que esperàvem.

¿Com pot ser cada Nadal, per a nosaltres ambiciosos de tota classe de coses,  un Messies que neix en un estable?. Mentre esperem rebre Jesús per Nadal, fem-nos la pregunta de Joan Baptista; estem veritablement convençuts que és Jesús l’únic que ens pot salvar? O bé, creiem encara que la salvació ha de venir del poder, del diner, del plaer...?. Segons la resposta que donem, Nadal en serà una cosa o en serà una altra.

Si la joia de Nadal no va més enllà del torrons, de la grossa, del tió i, fins i tot, del pessebre de casa, haurem esperat en va. I ens haurem fabricat una esperança inútil, i ens trobarem altra vegada amb una gran decepció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada