Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

dilluns, 6 de desembre de 2010

Homilia Diumenge II d’Advent.

Jesús presenta una nova cara, la seva predicació presenta un Déu que, com a Pare, estima.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 11,1-10)
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 15,4-9)
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom.»
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,1-12)
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» És d’ell, que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.» Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»
Homilia:
L’Evangeli d’avui i el del diumenge que ve tenen un protagonista, típic del temps d’Advent: Joan Baptista; avui amb el programa de la seva predicació, diumenge que ve amb l’elogi que farà de Jesús.

El clima de la nostra societat d’avui és exuberant, esclatant, però també una mica atabalador, i un bon tros equívoc. Nosaltres escoltem un altre missatge: “el Regne del (Déu) és a prop”. I, què hem de fer? “Aplaneu-li el camí”. I, com es fa? Doncs, obriu-li el cor. Deixeu fer a Ell. Aquesta actitud era necessària en temps del Baptista i és necessària avui, per això som aquí.

Cal obrir el cor a la seva llum per veure de veritat quin és el camí que hem de seguir. Quantes guerres hauríem evitat si haguéssim tingut el cor obert a la seva veritat que és amor, perdó, fraternitat. I encara tenim un perill afegit: creure que nosaltres ho fem tot be!. Quant sofriments hauríem estalviat si haguéssim sigut capaços de dubtar de les nostres seguretats!, amb un cor obert a la seva paraula.

No ens equivoquem! El Senyor no ve a resoldre automàticament els nostres problemes. No ve a treure’ns les castanyes del foc. Ve a donar una nova llum a la vida, una nova esperança de viure; un llenguatge que només s’entén amb el llenguatge del cor.

Però som conscients de que tots els qui prediquen que el Regne de Déu és a prop, com Joan Baptista, prediquen en el desert. Però, escoltats o no, allò que diuen és veritat: “El Regne de (Déu) és a prop”; i pot passar de llarg; tant que el necessitem!. El que convé és que en siguem, doncs, conscients.

I tan sorprenent i tan inesperat que va ser el Déu que predica Joan Baptista, el Déu que ve i fa justícia; com el Déu que predica Jesús: un Pare que estima. L’amor de Déu també ens pot resultar, a vegades, incomprensible. El Déu-jutge fa por. Em sap greu que no ens faci por el Déu-amor. El problema és que nosaltres podem estar lluny de Déu-jutge, i no sabem que també podem estar lluny, molt lluny, del Déu-amor.

La figura del Baptista és una mica sinistra, aterridora: Déu és el jutge suprem, amb cara de pomes agres: “Ara la destral ja està clavada a (la soca) dels arbres”; l’únic que podem fer és evitar la seva ira. El Baptista no acull els pecadors, no cura malalts, no beneeix els infants, no menja amb els pecadors; Joan predica la por perquè és l’home de l’Antic Testament. Jesús presenta una nova cara, la seva predicació presenta un Déu que, com a Pare, estima.

Però qui interpreta aquesta predicació de Jesús? Fins i tot si la interpretem, jo diria, d’una manera una mica tova és que no hem entès per on van els camins de l’amor.

Les dues maneres de predicar són presents avui. Quina llàstima que els humans siguem més propensos a fer cas del Déu que fa por i no del Déu que és amor. Deu ser que encara no hem evolucionat prou com espècie humana. Si la nostra relació amb Déu encara ve marcada per la por no hem passat de l’Antic Testament!.

Jesucrist amb la seva vinguda ha establert unes noves relacions entre Déu i els homes. I aquesta manera nova, a través de l’amor, és capital. Diu sant Joan, l’evangelista: “Déu és amor, i tothom qui estima ha nascut de Déu; tothom qui estima coneix Déu i el qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”.

Tornem al Joan Baptista: “Prepareu, doncs, el camí del Senyor”. Ara ja sabem quin camí és. Déu ens arriba pel camí de l’amor, que és un camí no fàcil i més llarg, a vegades, del què voldríem. Però aquest és el camí, no n’hi ha d’altre.

El judici de Déu vindrà després, quan el seu Fill sigui clavat a la creu. Llavors es farà el judici de la Humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada