Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 29 d’agost de 2010

Homilia Diumenge 22 de durant l'any.


És que la nostra societat ens ha acostumat a la competitivitat. Fins i tot hem arribat a creure que exigir és una forma correcta i normal de relacionar-nos i de conviure.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira [Sir 3,19-21.30-31 (gr. 17-18.20.28-29)
Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,18-19.22-24a)
Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 14,1a.7-14)
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»
Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.»
Homilia:
Amb aquest Evangeli que acabem d’escoltar, certament, Jesús no pretén, ni d’un tros lluny, donar unes normes d’urbanitat; ni tampoc donar uns consells per quedar bé en les relacions socials; sinó sintonitzar amb els criteris del Regne de Déu, que tenen el projecte de la seva vida i de la seva predicació.
Una vegada més, Jesús, utilitza la imatge d’un banquet per parlar del Regne de Déu. Però no tot banquet és imatge del Regne de Déu.

És que la nostra societat ens ha acostumat a la competitivitat; a dir que en aquest món no hi cabem tots; i que cal fer servir els colzes per obrir-se pas; caigui qui caigui. I això es viu en el treball, entre els veïns, entre els amics i, fins i tot, en la mateixa família: els fills exigeixen els pares, i els pares als fills; el treballador a l’empresari i, aquest, al treballador; els polítics als ciutadans, i els ciutadans als polítics. Fins i tot hem arribat a creure que exigir és una forma correcta i normal de relacionar-nos i de conviure.

Un banquet és una invitació, i una invitació és gratuïta. Jesús és convidat a dinar a casa d’uns dels principals dels fariseus. Sant Lluc s’afanya a dir que els fariseus observaven atentament Jesús. Comencem malament: la invitació no és tan gratuïta com sembla. Jesús també observa i neix aquesta paràbola dels convidats on els que hi ha a taula queden ben retratats. Els fariseus es tenen per importants, però a l’hora de col·locar-se es comporten amb una baixesa que no és habitual en gent ben educada. O potser sí que ho és !. L’home val pel que val,  no pel què es pensa que val. Quan un home s’infla d’orgull, el Petit Princep diu: No és un home, és un bolet!.

L’Evangeli és de sentit comú: simplement mira de no col·locar-te en el lloc que no et pertoca. Això ho trobeu, suposo, d’un gran realisme, és lògic. Però, a l’hora, també és un revulsiu, ho capgira tot:
-          “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu.”
-          Feliç de què?. Siguem sincers.
-          Feliç de ser humil
-          I què és això?, per què serveix?.

Jesús va viure així, i va poder predicar així; ben diferent del que a vegades nosaltres pensem. Qui el vol seguir és convidat a fer un capgirament dels principis. En una paraula: a no ser massa normal.

Qui no se sent desconcertat en sentir aquestes paraules?: “Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics, sinó als pobres i als invàlids...” Se’ns convida a actuar amb gratuïtat, amb generositat. Convertir la invitació en un pretext per treure, dels invitats, algun benefici no és jugar net.

Jesús pensa en unes relacions humanes basades en la generositat, en l’amor, en el respecte; no en l’especulació, no donant pa per obtenir una coca. Dit d’una altra manera: no fer caritat per anar al cel, sinó arribar al cel perquè hem fet caritat.

Perquè el mirar, admirar i imitar el què fa la majoria, faci el què faci, ens fa perdre de vista, de vegades, on és la veritat de les bones relacions humanes. La majoria és la majoria, i prou!. I mil mentides no faran mai una veritat.

I n’hi ha de persones, i tots en coneixem, que han hipotecat la seva vida per amor, tenint a casa aquella persona amb la malaltia de l’Alzeimer, o un deficient, i que per atendre’ls no poden anar de festa ni de vacances. Aquests han començat a entendre l’Evangeli; aquests estan a punt per compartir el banquet del Regne.

Cada diumenge, per a nosaltres, és una festa. I som convidats a prendre part en aquest banquet de l’amor de Déu que és la celebració de l’Eucaristia. Aquí tenim, ja, la penyora i la garantia de la vida eterna. I per això diem, abans de combregar: Feliços el convidats a la taula del banquet de la vida eterna. Quan participarem en aquell aplec festiu dels inscrits com a ciutadans del cel, com ens ha dit la segona lectura.

Que també és aquell: Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.

Voleu més bona paga?.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada