Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 6 de juny de 2010

Homilia. Solemnitat del Cos i la Sang de Crist. Santuari de Misericòrdia Reus

Però si no hem d’oblidar que combregar amb el pa eucarístic és combregar amb el cos de Crist, tampoc hem d’oblidar, a l’hora, que el cos de Crist és també tota l’Església, tots els cristians;
Mn. Roquer

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11,23-26)
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,11b-17)
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
Homilia:

La solemnitat de Corpus és una bona ocasió per subratllar la presència de Jesucrist en la celebració de l’Eucaristia. Aquest fou el motiu principal de la institució d’aquesta festa, a causa dels errors d’un tal Berenguer de Tours qui negava la presència de Jesús en el pa consagrat. El bisbe de Lieja establí la celebració d’una festa a la seva diòcesi. Aquest mateix bisbe, esdevingut Papa amb el nom d’Urbà IV, estengué la solemnitat a tota l’Església universal; era l’any 1264.

Però si no hem d’oblidar que combregar amb el pa eucarístic és combregar amb el cos de Crist, tampoc hem d’oblidar, a l’hora, que el cos de Crist és també tota l’Església, tots els cristians; i d’aquí ve la dimensió de la caritat fraterna. Aquell “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Ho hem sentit a l’evangeli.

Es poden dir tantes coses (!) en motiu de Corpus, i també es poden dir tantes poques coses (!) en motiu de Corpus. Dient “Això és el meu cos, lliurat per vosaltres...” ja està tot dit. “Això és el meu cos...” és l’afirmació de la presència viva i real de Jesucrist en el pa consagrat. I aquest “...lliurat per vosaltres” és la demostració més definitiva de l’amor de Jesucrist per tots nosaltres. Només cal ser conscient del què diem, valorar-lo com cal, fer-nos-en responsables i ser conseqüents amb allò què hem dit.

La celebració de l’Eucaristia és una celebració amb la qual no n’hi ha prou en seguir escrupolosament les normes i pronunciar adequadament totes les paraules que estan obligades, ni tampoc n’hi ha prou en cantar, en sortir d’aquí dient oh!quina celebració més bonica (aquí no venim a fer bonic), ni de donar-nos la pau efusivament com si no ens haguéssim vist mai... És possible assistir a la celebració i no haver celebrat res!, o al menys allò que Jesús pretenia que es celebrés. Donar la pau sense reconciliar-nos és possible, menjar el cos de Crist sense saber el què mengem també es possible. Cal viure la missa del diumenge com una experiència extraordinària, única, de la nostra fe, com a comunitat. La celebració de l’Eucaristia cada diumenge no és important perquè està manat, sinó que està manat perquè és important.

El concili Vaticà II diu: L’Eucaristia és la font i el cimal de tota vida cristiana. És el compliment d’una voluntat manifesta de Jesús: “Feu això, és el meu memorial”. Les formes externes també compten, no dic que no, però no n’hi ha prou; l’expressió externa ha de respondre a allò que sentim, vivim i creiem. Sempre tindré ben present allò que em deien quan jo anava al Catecisme (llavors en deien Doctrina), la segona condició per atansar-nos a combregar: Saber i pensar a qui es va a rebre. Això era vàlid llavors i és vàlid ara. Convé escoltar per fora i, també, entendre per dins allò que fem.

Durant la setmana hem mirat la televisió, hem escoltat la radio, hem llegit la premsa; vivim atordits per tota mena de missatges, de veus, de sorolls, de notícies, d’informació, de publicitat... Necessitem de tant en tant escoltar una veu diferent, una veu que ens arribi al cor, que ens parli d’allò que realment vivim com a creients. La veu de Jesús que escoltem cada diumenge ens pot alliberar de temors i enganys que ens fan molt de mal. L’experiència de viure intensament l’Eucaristia s’ha de convertir en una urgència, per tant, de compartir. És la missió evangelitzadora del cristià.

La proclamació més autèntica de la fe, la més entenedora, més que totes les paraules, és la Caritat. Compartir la nostra fe i compartir els nostres béns. “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. El miracle de la multiplicació dels pans es realitza amb els pans que han donat els apòstols. El miracle no és gratuït. La fe en l’Eucaristia és urgència de caritat. Combregar amb el cos de Crist és combregar amb els germans. Per això avui és el dia de la Caritat, per exigència de l’Eucaristia. Càritas som tots els qui volem ser cristians de veritat, aquí i a fora d’aquí. Creure que el pa consagrat és el cos de Crist, vés per on!, també passa per la cartera (no dic pel moneder, que al moneder només hi ha monedes). Ajudar els necessitats és una opció de la nostra fe, un compromís de la nostra fe, i avui més! Avui Càritas es veu desbordada a causa de la crisi econòmica, ho sabem tots!, per tant la col·lecta d’avui, tingueu present, va destinada als nostres germans que tenen necessitat, a través de Càritas.

I si la crisi de la nostra societat, avui, només fos econòmica, mira... Que al menys, per part nostra, no sigui també una crisi de generositat, que encara fora pitjor. Ajudem amb el nostre donatiu avui a Càritas. Simplement per poder dir, sense mentir, “el nostre pa de cada dia doneu-nos (en plural) el dia d’avui”.

Perquè el cos de Crist que partim i compartim en aquesta Eucaristia respongui al pa que partim i compartim amb els nostres germans que passen necessitat. Que no ens dolgui ser generosos. Que tinguem el goig d’experimentar la generositat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada