Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 23 de maig de 2010

Santuari de Misericòrdia. Festa de la Pentecosta. 23-5-2010

L’Esperit és la nostra llum, l’Esperit és la nostra energia, l’Esperit és la nostra seguretat, és la nostra vida.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-16.23b-26)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
»Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.»
Homilia:
El misteri total de Jesús de Nazaret no es tanca, no s’acaba, amb l’Ascensió; sinó amb el seu retorn gloriós al final dels temps (“Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”).

St. Lluc, quan en el seu llibre dels Fets dels Apòstols narra la vinguda de l’Esperit Sant, fa servir uns elements emprats a l’Antic Testament.

Pentecostès (que vol dir 50 dies) és la festa que es celebrava 50 dies després de la Pasqua per donar gràcies a Déu pels primers fruits, per això nosaltres encara avui en diem, i amb molt bon encert, la Pasqua granada, la Pasqua dels fruits; i així parlem dels fruits de l’Esperit Sant; així la Pentecosta serà la pressa de consciència que de l’arbre de la vida n’han brollat els fruits de la redempció. Aquell arbre de la vida, en una idea de sant Bonaventura, expressada en les pintures gòtiques del Crist clavat a la creu i d’aquella creu en pengen tot unes rastelleres de fruits. I els Apòstols descobreixen la missió que tenen: la missió de l’Església, nascuda de la Pasqua del Senyor. I així podem ben dir que la Pentecosta és el certificat de naixement i de baptisme de l’Església; el nou poble de Déu acaba de néixer.

I el segon element que empra l’evangelista, també de l’Antic Testament, és que per la Pentecosta els jueus celebraven el record de la promulgació dels Manaments de la Llei de Déu al Sinaí (la seva constitució), la qual cosa els refermava com a poble. Així també per a nosaltres, aquesta festa és el record de la nova Llei per la qual s’ha de regir el nou poble de Déu, la llei que marca no el nostre criteri, la llei que marca no el tècnic, sinó l’Esperit de Senyor ressuscitat.

“Com el Pare m’ha enviat, jo també us envio a vosaltres”. Llavors, diu l’Evangeli, “alenà damunt d’ells”. Que n’és d’expressiva aquesta expressió alenà... “L’Esperit (a l’original diu:) ruaj”. I ruaj vol dir alè. I així, l’alè de Crist als seus és alguna cosa més que l’aire que omple els pulmons i ens permet respirar. És l’Esperit, l’alè que els fa respirar i els fa viure d’una altra manera. Així com en el Paradís “Jahvè alenà damunt d’Adam” i Adam esdevingué un ser vivent, així Jesús alenant sobre els Apòstols fa néixer un home nou, una nova humanitat. Els batejats en l’Esperit Sant som una nova creació, i parlen un nou llenguatge que el pot entendre tothom. L’antítesi de Babel. L’episodi de Babel ens pot semblar, tal com el descriu la Bíblia, un mite, fins i tot ingenu; i no ho és: és la tragèdia de la humanitat que està, sembla, condemnada a no entendre’s; a crear muralles, a crear separacions; incapaços, tots, de parlar un mateix llenguatge, el de l’entesa. En canvi, el llenguatge de l’Esperit, de primer moment, pot desconcertar: el món no està habituat a escoltar i entendre el llenguatge del verdader amor, el llenguatge del perdó, el llenguatge de la sinceritat, de la generositat, de la senzillesa...Va per un altre cantó; el llenguatge de l’Esperit no és el normal dels homes però és el de la veritat, i la veritat, tard o d’hora, sura.

La llengua, l’expressió del pensament i del cor, fàcilment a causa dels interessos personals, es pot convertir, enlloc de proclamació de les grandeses de Déu, en una manera de manifestar ben clarament les misèries humanes. L’Esperit parla i fa parlar el llenguatge que tothom pot entendre, tingui l’accent que tingui; l’Esperit es fa entendre per tothom.

L’Església, el dia de la Pentecosta, s’obre a tothom, sense diferències. L’Església, malgrat les limitacions, més enllà dels pecats que podem cometre tots els que en formem parts, és el lloc on Jesús es fa present en els seus, fins a la fi del món. I per això som aquí. I aquests dons de l’Esperit els podem potenciar o els podem ofegar. Per això sant Pau dirà: “Us recomano que no ofegueu l’Esperit Sant”.

“Ara jo us envio a vosaltres”. Això no ens ha de fer por, perquè també Ell ha dit “Jo estaré amb vosaltres”. El cristià no se sent orfe davant de l’urgència de predicar i de viure la seva fe. L’Esperit és la seva força, l’Esperit és la nostra llum, l’Esperit és la nostra energia, l’Esperit és la nostra seguretat, és la nostra vida.

Crec en l’Esperit Sant que és senyor i dóna la vida diem en el Crec en un Déu. I aquí, cada diumenge reunits en el nom del Senyor, en el moment de la consagració, el qui presideix la celebració, estenent les mans sobre el pa i el vi de la ofrena, demana que hi davalli el vostre Esperit Sant per a que es converteixen en cos i sang de Jesucrist. I aquesta conversió la fa l’Esperit, qui és el qui dóna la vida, el qui ha engendrat el mateix Jesucrist a les entranyes de Maria. I així, aquest pa i aquest vi de cada festa esdevindran per a nosaltres aliment de vida eterna, la vida del Ressuscitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada