Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

dijous, 25 de març de 2010

Missa de l’aparició. L’Anunciació del Senyor. Dijous. 25-3-2010

Mn. Roquer. Santuari de Misericòrdia.
Primera Lectura: Is 7, 10-14. Evangeli: Lc 1, 26-38

Homilia:

Aquesta festa d’avui s’escauria molt millor celebrar-la dins del temps d’Advent, tot i que el IV diumenge d’Advent tenim aquest evangeli. Però, com que quan celebrem el naixement de Jesús és el 25 de desembre, per raons genètiques i no litúrgiques, ho fem avui, 9 mesos justos abans de Nadal, encara que sigui en plena Quaresma. Per altra part tot allò que celebrarem la setmana entrant comença per aquí: Jesús es fa home, pren carn humana, tot i ser el fill etern de Déu, a les entranyes de Maria.

La salutació de l’àngel a Maria ha esdevingut, segur!, la salutació més coneguda, i, notablement, més emprada pel poble cristià (Déu vos salve Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós). Afegint a la segona part les paraules d’una altra salutació, les de la seva cosina Elisabet (Beneïda sou vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre). El Santa Maria, Mare de Déu ja és una altra cosa: forma part, no dels evangelis, sinó de l’aclamació del poble quan el concili d’Efés, l’any 431, proclama Maria com a mare de Déu. Perquè ho era. El poble té molt bon nas. A més a més l’àngel li diu: “Tindràs un fill que serà el Fill de l’Altíssim”.

Avui voldria dir una cosa justament sobre la primera paraula d’aquesta salutació, que per altra part en l’original grec diu Haire Maria. Molt millor que dir Ave Maria, ja que ave vol dir salut simplement; salutació molt llatina, molt a l’estil dels romans: l’Ave Cesar. Haire vol dir alegra’t Maria. Maria és la primera persona humana que escota l’anunci salvador de Déu i la primera paraula d’aquest anunci és alegra’t. La salvació porta alegria. I ho escoltaran els pastors a Betlem: “Us anunciem una gran alegria: avui a la ciutat de David...”. Fora ben bé una llàstima que nosaltres encara no haguéssim descobert que el nostre Déu és un Déu que porta alegria. Que no té res a veure amb l’alegria esbojarrada que només fa xerinola i prou. És l’alegria de saber que tenim Déu a favor nostre (“El Senyor és amb tu”). Potser podria ser l’alegria fonda, però continguda, però que s’hi veu, dels llavis de les imatges romàniques de santa Maria, com per exemple la de Montserrat; un somriure insinuat. Maria, tot i la seva jovenesa, té una fe madura, té una fe viscuda a fons; una fe madura i viscuda a fons sempre és una fe plena alegria. El pitjor enemic de la fe és la por (“No tinguis por Maria. Déu t’ha aconseguit el seu favor”); tots gaudim del favor de Déu. És veritat, doncs, allò de que un cristià trist és un trist cristià. Déu, per dur a terme l’obra salvadora, demana de Maria i a nosaltres una col•laboració lliure, generosa i alegre.

És per això que parlar d’alegria en plena Quaresma no està fora d’osques. Fixeu-vos: a l’Últim Sopar, quan Jesús té al davant la creu, diu “Per a que tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena”. Tinguem ben present que la Quaresma porta a la gran alegria del perdó, és l’alegria del retorn. El pare, quan torna el fill pròdig, recordeu, fa una festa, una festassa (“Matem el vedell gras i celebrem-ho”). El camí de retorn, com diu la cançó, va de la nit al jorn. Potser no ho hem demanat mai, i creieu-me que ens aniria molt bé... demanem l’alegria de la fe. A Ella, a Maria, li diem causa de la nostra alegria. Feu, doncs, que aquells que avui celebrem l’anunci de l’àngel i hem conegut l’encarnació del vostre Fill, puguem arribar a l’alegria de la resurrecció.

Que així sigui!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada