dilluns, 1 de març del 2010


Santuari de Misericòrdia. Diumenge II de Quaresma. 28-2-2010

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»


Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.


Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.



Homilia:
Així com cada primer diumenge de Quaresma llegim el relat de les temptacions de Jesús al desert, també cada any, en aquest segon diumenge, llegim el relat de la Transfiguració de Jesús a la muntanya. El primer diumenge ens diu d’on venim i el segon ens diu on anem. Sempre que iniciem un camí, i la Quaresma és un camí, hem de saber on fa cap. És tan important saber on comença com també saber on acaba. Altrament anirem perduts.


La lectura evangèlica que llegim és una fragment que normalment lliga sempre amb un abans i un després. Si haguéssim llegits uns versets anteriors a l’evangeli d’avui, ens hauríem trobat amb un interrogant que explica l’escena d’avui, la Transfiguració. Lluc ens ha donat una respo
sta cabdal, ens ha dit qui és Jesús: “Aquest és el meu fill” diu la paraula del núvol. La mateixa pregunta es feia Herodes, intrigat per tot el que sentia dir de Jesús: Qui és aquest?. El poder es neguiteixa. Els apòstols s’omplen d’esperança: hi ha una resposta diferent. Perquè senzillament el poder ho ha de tenir tot controlat.

Hi ha tres característiques ben capitals a la Quaresma, les sabem ben de memòria: dejuni, oració i almoina. Jesús dejuna al desert com vèiem diumenge passat, prega a la muntanya com hem trobat avui i afirma que entregarà, aquesta és la generositat, no hi ha més gran amor que donar la pròpia vida, la seva vida a la creu. Nosaltres som observants, fins i tot escrupolosos, del dejuni (dejuni el Dimecres de Cendra, dejuni el Divendres Sant, abstinència els dimecres de Quaresma) però no voleu dir que passem molt de puntetes de l’oració i de l’almoina?. Llavors la Quaresma va molt coixa.

Sant Lluc es complau en presentar-nos a Jesús lliurat completament a la pregària: “Pujà a la muntanya a pregar”. I la pregària, quan és de veritat, transforma, transfigura, no la carn sinó la persona. La pregària és un moment important que demana un recolliment, una intimitat; per això tant al Tabor com a Getsemaní, l’altre moment clau de la vida de Jesús, s’emporta els tres apòstols més íntims: Pere, Jaume i Joan. Quan llegirem la Passió enguany de sant Lluc, el Diumenge de Rams, veurem com també a Getsemaní, com al Tabor, hi ha els mateixos apòstols que són convidats a fer una pregària; i en tots dos casos veurem com els deixebles, tan al Tabor com a Getsemaní, s’adormen. La pregària, massa sovint, l’hem concebuda com un recurs per demanar veure’ns lliures d’un contratemps. Quan Jesús prega no és per evitar un contratemps, en el seu cas la creu, sinó per assumir-lo. La pregària no és per canviar una situació adversa, és per canviar-nos a nosaltres. Lluc situa la Transfiguració just abans de que Jesús comenci el seu camí cap a Jerusalem, i tots sabem què li espera en aquella ciutat.

Sant Lluc no fa servir la paraula transfigurar, diu simplement: “Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara”. Segurament que no fa servir la paraula transfigurar per evitar interpretacions equívoques als seus lectors, acostumats als mites grecs de la metamorfosi. L’acció canvia l’aspecte de la cara de Jesús mentre que abalteix els deixebles. Vet aquí que l’opi del poble no és, doncs, la religió, sinó més aviat l’excés de terrejar. Per entendre Jesús cal estar molt desperts; és estant ben desperts que copsarem el misteri de Déu que s’amaga en la humanitat de Jesús. Però l’home d’avui no està per a misteris; no obstant el misteri forma part de la nostra vida. Com que el misteri ens sobrepassa, no intentem treure’n l’entrellat, en passem!. En el missatge de Jesús hi ha una invitació escandalosa per a l’home d’avui; no tot es redueix a la raó; l’home ha d’aprendre a viure el misteri i el misteri té un nom: Jesús de Natzaret, el Fill de Déu.

Potser el pitjor problema de l’home d’avui és que s’ha incapacitat per pregar. Hem millorat molt materialment, però ens hem empobrit espiritualment. Tenim molts mitjans de vida i molta gent no sap què és viure. El misteri ens sobrepassa, però en el fons nosaltres hi voldríem fer tres cabanes perquè ens hi trobem bé, com sant Pere.

La Quaresma és un temps propici per dedicar-nos més a la pregària, no ho oblidem. I pregar no és dir coses, també és escoltar: “Aquest és el meu fill. Escolteu-lo”. I aquest manament és vigent sempre, però més que mai en aquest temps quaresmal. Abram escolta, ho hem sentit a la primera lectura, la veu de Déu; i aquesta escolta canvia, transforma, transfigura la seva vida. Quaresma és escoltar per canviar alguna cosa, i n’hi ha de coses per canviar a la nostra vida!. Qui escolta aquest sí que es pot transfigurar per dins i per fora, en el dejuni i l’almoina. Si la Quaresma no ens transforma, traiem-la del calendari, no ens serveix per a res. Però hi ha un problema: No arribarem al final del camí que és la Pasqua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada